QUÈ ÉS UNA PHURBA?

La Phurba és una daga ritual budista que s'utilitza per "establir l'estabilitat" durant les cerimònies i simbolitza poderosos atributs de les deïtats Vajrayana. En les cerimònies budistes, s'utilitzen tradicionalment per exorcitzar dimonis o com a clau espiritual per fixar les distraccions de l'avarícia, el desig o l'enveja. Els costats d'aquesta daga tibetana destrueixen els tres verins o emocions negatives: ignorància (obcecació, estupidesa o opacitat), l'aferrament (desig) i l'odi (aversió, rebuig).

La Phurba budista també s'utilitza com a mitjà per destruir la violència, l'odi i l'agressió lligant-los a la fulla i després vencent-los amb la seva punta. Es considera que té poders màgics i és un artefacte essencial que s'utilitza en danses de màscares sagrades. També es considera un arma poderosa que subjuga els esperits malignes i les energies negatives, transformant-los en forces positives.

La Phurba budista s'utilitza per subjectar l'energia inquieta i crear un "terreny protegit" i, per tant, "sagrat". Sovint s'utilitza en cerimònies tàntriques per iniciar un cercle protector establint un límit de Phurbes clavades al terra i connectades per un fil o fils d'un color determinat.

La connexió de l'eina amb Vajrakilaya representa la transmutació d'energies negatives.

Introducció

En el vast panorama de l'espiritualitat tibetana, poques eines són tan misterioses i poderoses com les Phurbes. Aquestes dagues cerimonials, amb els seus intricats dissenys i el seu profund simbolisme, han captivat la imaginació de cercadors espirituals i acadèmics per igual.

Les Phurbes (tibetà), o Kilas (sànscrit), són objectes de gran importància en la tradició espiritual i ritual del Tibet i les regions circumdants. Aquestes dagues rituals tenen una rica història, simbolisme i significat a la cultura tibetana, així com una àmplia gamma d'usos en pràctiques religioses, cerimonials i xamàniques.

La Phurba tibetana és un instrument ritual amb forma de clavilla, estaca, ganivet o clau de tres costats profundament arrelat en el budisme indo-tibetà i les tradicions Bön. La seva associació principal és amb la deïtat meditativa Vajrakilaya (Dorje Phurba en tibetà), que encarna l'essència del poder transformador.

El significat tibetà de Phurba es refereix a una estaca o clau utilitzada per assegurar una tenda, paraigua o animal al terra. Encara que altres objectes de forma similar poden considerar-se Phurba, generalment és un ganivet amb tres segments diferents, un dels quals és la fulla o punta de tres costats. Els segments i el triple full representen els tres mons espirituals, mentre que la Phurba en conjunt simbolitza l'"eix del món" que els uneix.

Orígens

Les Phurbes tenen una història rica i complexa que es remunta a l'antiga Índia i es trenca amb l'expansió del budisme al Tibet. Originalment concebudes com a estaques rituals en els antics rituals vèdics, utilitzades per subjectar amb corda llomes, iurtes o animals sacrificials.

Les Phurbes van evolucionar fins a esdevenir les elaborades peces d'avui en dia, adoptant característiques úniques que les distingien com a instruments sagrats en el context tibetà. La influència mateixa del budisme tibetà va contribuir a la formació i desenvolupament de les Phurbes, integrant aspectes de la cosmologia budista i la iconografia de les deïtats en el seu disseny i simbolisme.

Padmasambhava registra a la seva biografia com va sol·licitar que es portessin els Tantras de Phurba Vitotama de l'Índia per contrarestar les obstruccions de molts Maras (dimonis) que va trobar al Tibet.

La Phurba en el simbolisme budista Vajrayana

La Phurba és probablement el símbol budista Vajrayana més exòticament evocador. La Campana i el Vajra són sagrats i especials, però omnipresents; la Phurba és un símbol dels misteris de les pràctiques superiors del budisme Vajrayana.

La Phurba, el més potent dels instruments rituals iracunds del budisme del Diamant, simbolitza l'activitat karmika dels Budes. Una definició de Phurba (Kila o Kilaka en sànscrit) és "activitat dels Budes". En altres paraules, des d'un punt de vista purament de "funció simbòlica", Phurba representa l'activitat i la ira de tots els Budes.

Usos rituals i aplicacions de la Phurba

Les Phurbes s'utilitzen en una àmplia varietat de contextos rituals i cerimonials en el budisme tibetà, des de la purificació de llocs sagrats fins a l'exorcització d'esperits malignes.

Hi ha diferents tipus de Phurba, que en general són tres:

•            Phurba de recitació: suport a la pràctica de Vajrakilaya o Hayagriva, que es mantindrà a l'altar.

•            Phurba d'activitat: per realitzar diverses activitats durant la pràctica de l'etapa de desenvolupament

•            Phurba de protecció: per portar amb si per protegir-se d'obstacles nocius.

La Phurba és utilitzada per practicants tant en meditació com en ritual. No és un instrument per als no iniciats. Normalment, es "consagra" per a ús. En algunes tradicions, es veuria un fil enrotllat al voltant del mànec; i en altres, si la Phurba està consagrada, les cares i el mànec estarien cobertes amb tela blava quan s'utilitzen davant dels no iniciats.

Els usos rituals més freqüents són:

•             meditacions diàries i visualitzacions de la deïtat a beneir

•             guarir (extrem de la deïtat)

•             allunyar/eliminar energies negatives (extrem de la fulla)

•             consagrar i donar poder (extrem de la deïtat)

•             purificar la terra (per construcció, abans d'erigir una tenda o edifici o iurta) (la fulla normalment va directa al terra)

•             exorcismes (encara que un exorcisme en el budisme és diferent a l'aproximació occidental)

Manipulació d'una Phurba

Al igual que amb qualsevol objecte sagrat, el respecte és imprescindible. Com ja hem explicat, per practicar amb la Phurba es requereix iniciació o poder, o almenys iniciació en el Tantra de Ioga Superior.

La Phurba és un atribut comú entre els integrants de l'escola Nyingma (Ngangyur), que poden emprar una Phurba a la seva mà dreta o portar-la al seu cinturó. La Phurba de mà realitza l'activitat d'apunyalar a tots els dimonis obstruents en les deu direccions. Quan es té en la mà esquerra, generalment es parella amb el vajra de la mà dreta o el martell de vajra per representar l'activitat de sostenir els dimonis obstructius.

La Phurba també s'utilitza àmpliament en la tradició Sakya, ja que Vajrakilaya és una pràctica principal de l'escola. Els Gelugpas també tenen tradicions Phurba, sovint centrades en Hayagriva. En algunes cerimònies, com en una "benedicció", un Lama pot sostenir la Phurba, però normalment en aquest cas la cara es cobreix simbòlicament amb una tela.

Com a instrument ritual, la Phurba sovint es representa en posició vertical, amb la seva punta penetrant en un suport de fusta triangular o 'presó de ferro'".

Descripció de la Phurba

La construcció de la Phurba és diversa i presenta una punta o corona, un mànec i una fulla amb tres cares triangulars, i amb una composició que sovint gira entorn del significat numerològic del tres i el nou. La Phurba pot estar forjada i feta de metall, feta de fusta tallada, os, cristall o simplement il·lustrada en qualsevol superfície. Es poden entendre com a dagues cerimonials i també se'ls anomena "claus".

La Phurba és una eina equilibrada i cada element està impregnat d'un profund simbolisme que reflecteix conceptes espirituals fonamentals dins del budisme tibetà. El mànec, que simbolitza la saviesa i la compassió, es considera una eina pacífica i beneïda. El full de triple tall representa els tres regnes espirituals i s'utilitza per protegir, desterrar, rebutjar, exorcitzar i accions iracundes. L'extrem invers, normalment coronat amb mig vajra o un cap de cavall, s'utilitza per atreure benediccions, salut i prosperitat.

Fulla de tres cares

Encara que l'extrem iracund sovint es diu fulla, no és afilat com un ganivet. Les tres cares tenen un significat simbòlic i poders molt especials. Les tres cares representen:

•            els Tres Móns (Triloka, els tres regnes d'existència) units per l'"eix del món" (mànec de la Phurba) (que uneix els tres móns)

•             els Tres Verins: cada cara representa un dels tres: moha (engany, confusió, ignorància), raga (gana, afecció) i dvesha (aversió, odi).

•         els Tres Remeis (qualitats saludables, antídots dels tres verins): dāna (generositat), mettā (amor, benevolència) i prajñā (saviesa).

•               purificació del Cos, la Parla i la Menta.

La seva funció principal iracunda (en contrast amb les seves funcions pacífiques) és "tallar les il·lusions" de manera similar al ganivet de d’escorxament Kartika en el simbolisme tibetà. En altres paraules, si pensem en qualsevol dels "tres" esmentats anteriorment, com el Cos, la Parla i la Ment, l'acció iracunda seria "tallar les il·lusions i impureses del Cos, la Parla i la Ment".

Mànec

La "subjecció principal" de la Phurba és típicament un eix (de vuit cares) amb dos nusos simètrics, o un vajra complet. L'eix de vuit cares pot tenir múltiples significats: les vuit direccions, amb els nus (dalt i baix) representant dalt/baix o zènit/nadir, el Noble Òctuple Sender, les vuit consciències, els vuit grans llocs de sepultura del mandala esotèricament, els vuit principals canals psíquics que irradien des del xakra del cor,…

En el mànec diví, reflectint les tres arestes de la fulla de la Phurba normalment hi ha una representació d'un dels Dharmapala. Si la grandària ho permet, en les Phurbes es representen 3 cares de la deïtat venerada, una cara iracunda, una altra pacífica i una altra alegre, i si la Phurba és de gran qualitat poden tenir aquestes 3 cares pintades, una és blanca, una altra vermella i la tercera en blau (representant respectivament Cos, Parla i Ment).

Si la Phurba no està decorada amb la cara o cares d'una deïtat, pot portar el paraigües de l'ashtamangala o barret de bolet, Yidam (com Hayagriva), el lleó de les neu o una estupa, entre d'altres possibilitats. Algunes Phurbes en realitat tenen tot el cos complet amb múltiples braços i cares sobre els nus o el Vajra, en lloc de només cares, i sovint les ales o el bec de Garuda. Una versió fins i tot té una deïtat Yab Yum i consort.

Corona

La corona de la Phurba és l'àrea més important, en tant que es pensa com el lloc de vendicions (igual que la corona dels nostres propis caps). Les beneïdes en la pràctica de la meditació (nèctar visualitzat o llum) normalment entren per la corona dels nostres caps. La corona de la Phurba és el "punt de transmissió" en les beneïdes. Quan un Lama beneeix una persona, sempre és l'extrem de la corona el que la toca.

Normalment, la corona es basa en un penell de Buda (un sol penell fins i tot si hi ha tres cares de deïtat), i sobre el penell hi ha un mig vajra (cinc o nou raigs depenent de la pràctica) per a Vajrakilaya i una cap de cavall única o triple per a Hayagriva. Si la Phurba té una corona de cavall, sempre és Hayagriva, l'aspecte iracund d'Amitabha (Yidam Tamdin). La cap de cavall de Hayagriva representa la paraula iracunda.

Independentment d'una cara o tres, la deïtat o la decoració escollida, hem de respectar la Phurba com si fos una deïtat, pensant-hi com en una emanació Nirmanikaya d'una deïtat Il·luminada.

Phurba és un mandala

Al igual que la Campana en el Budisme Vajrayana, la Phurba és tot un "mandala" o univers simbòlic de la Deïtat. Presa en conjunt, la Phurba no només conté l'essència de la deïtat, sinó també del Mandala de la deïtat. Així com en les pràctiques iòguiques superiors, ens visualitzem a nosaltres mateixos com a deïtat i el nostre entorn com a mandala de deïtat, la Phurba en sí mateixa és mandala i deïtat.

En conjunt, la Phurba és un instrument equilibrat i complet, com suggereix el concepte de mandala. Dins de la Phurba es troben contingudes tant les activitats iracundes com les pacífiques en un equilibri perfecte.

La Phurba com a artefacte purificador ocupa una posició prominent en la pràctica ritual, especialment perquè qualsevol meditació, sadhana o ritus ha de portar-se a terme en terra purificada i santificada. En els dies dels pobles migratoris, el lloc de pràctica podria haver estat diferent a diari, setmanalment o estacionalment. En el cas dels iòguis i iòguines, podrien anar a coves, cementiris i àrees salvatges per a retirades, àrees salvatges plenes d'energies de la terra o recentment difunts. En qualsevol dels casos la Phurba era i és usada per purificar o santificar aquests llocs de pràctica o meditació.

Les Deïtats Iracundes de la Phurba Vajrakilaya, Hayagriva o Mahakala

La deïtat no pot separar-se de la Phurba. La presència de la deïtat és invocada a la Phurba, i se la considera una deïtat Nirmanakaya viva, una de les raons per les quals les Phurba solen estar cobertes amb tela blava quan estan en públic. Les Phurbes també es col·loquen sovint en altars on se'ls poden fer ofrenes.

Sovint, depenent del mestre/alumne i Yidam, la deïtat representada és una de tres deïtats iracundes: Vajrakilaya, Hayagriva o Mahakala, però també existeixen altres pràctiques especialitzades. Al igual que amb la campana, el practicant medita en la seva pròpia deïtat meditacional com a objecte de veneració en la part superior del mànec.

Com ja hem explicat, la Phurba és un instrument iracund associat amb tres de les més impressionants i ferotges deïtats meditatives iracundes: Hayagriva, Vajrakilaya i Mahakala, però hi ha Phurbes especialitzades dedicades a Padmasambhava o altres deïtats. Vajrakilaya (Dorje Phurba) és el més conegut a occident i la Phurba com a instrument està directament relacionada amb aquesta deïtat iracunda del budisme tibetà (que sovint es veu amb la seva consort Dorje Phagmo o Vajra Varahi). Vajrakilaya està encarnat en la Phurba com a mitjà per a destruir la violència, l'odi i l'agressió al lligar-los a la fulla de la Phurba i després vèncer-los amb la seva punta. El vast Phurba, que esglaonava entre les palmes a les imatges de Vajrakilaya,
es coneix com a 'Phurba del Monte Meru', la punta ardent del qual esmicola tots els enemics i dimonis en pols.

La Fabricació d'una Phurba

La creació d'una Phurba és un procés meticulós que requereix habilitat i dedicació per part dels artesans. La Phurba pot estar constituïda i construïda amb diferents materials i components materials, com fusta, metall, argila, os, gemmes, banya o cristall. Com la majoria dels instruments metàl·lics tradicionals tibetans, la Phurba acostuma a estar feta de bronze i ferro.

Avui dia, es produeixen infinites reproduccions a través de forges industrials utilitzant motlles i es venen àmpliament. Aquesta fàcil accessibilitat va en contra de l'alt estatus de la Phurba, que està destinat només a estudiants dels Iogues Superiors. Alguns artesans, sota la guia de mestres i ensenyants tibetans, han revifat el veritable ofici. Tanmateix, fins i tot la Phurba més descuidadament fabricada està potenciada a les mans correctes, així com fins i tot la Phurba més meticulosament elaborada i beneïda podria no tenir valor a mans d'un no practicant.

Per a activitats iracundes genuïnes, com l'expulsió o purificació de la terra, el ferro és el material de tria, ja que se'l considera que repel·leix els esperits i fantasmes. Les Phurbes més comunament disponibles són de bronze amb una mica de ferro (el ferro se considera important per a les activitats iracundes). Les Phurbes no orientades a rituals "d'estant" són foses en bronze o bronze, i algunes de coure. Hi ha Phurbes de propòsit especial fetes de fusta i os.

 Les fulles de Phurba es poden fabricar amb ferro meteòric, que té una importància simbòlica.

El Llegat Contemporani de les Phurbes

Tot i els canvis en el món modern, les Phurbes continuen jugant un paper important en l'espiritualitat i la pràctica religiosa de moltes comunitats tibetanes i budistes. La Phurba no és un arma física, sinó un instrument espiritual, i ha de ser considerat com a tal.

En conclusió, les Phurbes tibetanes són molt més que simples ganivets rituals; són de la connexió entre el terrenal i el diví, eines sagrades per a la purificació i la protecció, i expressions de la rica herència espiritual i cultural del Tibet. Que aquestes dagues cerimonials continuen sent una font d'inspiració, saviesa i fortalesa per a les generacions futures.

Aquí podeu descobrir les Phurbes disponibles a la nostra botiga en línia. Per a més informació o si busques una Phurba especial, posa't en contacte amb nosaltres.

BIBLIOGRAFIA

Jaume Tornil Glosario de términos budistas Sincronía Editorial 2019

PHURBA : TIBETAN RITUAL DAGGER https://www.himalayanmartonline.com

Lee Kane Phurba or Kila: the most potent of wrathful ritual implements in Vajrayana Buddhism, symbolizes the Karma activity of the Buddhas https://buddhaweekly.com/

Phurba, Kila or Ritual Blade https://www.beprimitive.com/