ELS MOBLES TIBETANS

HISTÒRIA DELS MOBLES TIBETANS

La història dels mobles tibetans es remunta al segle VII dC, quan el budisme es va introduir al Tibet, portant la cultura i l'art budistes. A partir de llavors, els mobles tibetans van iniciar el procés de desenvolupament. Amb el pas del temps, l'estil dels mobles budistes tibetans va anar evolucionant fins a arribar a l'estil únic que identifiquem ràpidament avui en dia: peces principalment fetes de pi, que destaquen més per la superfície sovint luxosament pintada i la decoració tallada, que per la seva fusteria.

Els mobles tibetans sempre han estat força escassos. A excepció dels senyors feudals, gent adinerada o monestirs, els tibetans feien servir molt poc mobiliari a casa seva. A més la població del Tibet sempre va ser petita i una part era nòmada, per dedicar-se a la cura del bestiar, per la qual cosa tampoc es va fer una gran producció de mobles. 

Probablement, la major part dels mobles tibetans antics que han arribat als nostres dies es van trobar als monestirs que no van sucumbir a la destrucció, per part de la Xina, quan la "Revolució Cultural" va arribar a l'altiplà tibetà. A causa de la seva grandària i dificultat de transport, pocs exemples de mobles tibetans pintats a mà van sobreviure al viatge de l'exili a través de l'Himàlaia i encara menys han arribat a Occident. 

Tot i que el Tibet mai va estar dotat de densos boscos de fusta dura dels quals gaudien altres comunitats constructores de mobles, tenia una rica tradició de mobles pintats a mà altament funcionals i increïblement bonics, fabricats amb les fustes toves disponibles a la zona i destinats exclusivament a la gent més adinerada.

Diferents espècies de pi i avet, a més de làrix, xiprers i pocs roures i bedolls es troben als boscos tibetans. Són els diferents tipus de pins, amb gairebé un milió d'hectàrees de boscos de pinàcies (molts d'ells primitius i intactes fins ara), el tipus de fusta més accessible per als artesans del Tibet per a l'elaboració dels seus tradicionals mobles, des de l'antiguitat fins als nostres temps

Els mobles tibetans són una part important de la cultura tibetana, no només una necessitat a la vida diària sinó també un important portador de la religió budista del Tibet. Són mobles rics en significat i bellesa i reflecteixen l'habilitat de l'artesania tibetana de fusta, cuir i metall forjat a mà, des del segle XVI fins a mitjans del XX.

COM SÓN ELS MOBLES TIBETANS?

Les característiques bàsiques dels moble tibetans són: 

• la fabricació en fusta tova local (principalment pi de l'Himàlaia).

• el tallat manual de les peces i la seva unió per a la creació de mobles amb acoblaments sense claus.

• l'important procés de tallat manual, tant de la decoració principal com de les motllures.

• l'absència de frontisses a les portes d'armaris i còmodes (substituïdes per un sistema d'encaix per ranura).

• les decoracions amb figures principals budistes o florals, finalitzades amb patrons simètrics amb els mateixos motius. Aquestes figures principals i patrons no són només decoració sinó que també tenen profundes connotacions culturals i espirituals.

• la utilització de la tècnica de “policromia sobre tela a l'anvers”, mètode original tibetà pel qual se sobreposa un llenç a la fusta massissa i s'aplica la pintura i el relleu a sobre.

• l'ús de pintures naturals, principalment en tons vermellosos, verds, blaus i daurats.

PRINCIPALS TIPUS DE MOBLES TIBETANS

Podríem afirmar que hi ha 3 tipus principals de mobles tibetans: còmodes o aparadors, taules, caixes; més un quart tipus en el què inclourem els mobles amb funcions específiques (principalment religioses).

Còmodes o aparadors (gabinets) tibetans

A l'antiguitat, aquest tipus de còmodes s'utilitzaven per a emmagatzemar porcellana especial, te tibetà selecte, brocats, encens, vestits per a ocasions especials i altres objectes de valor. A causa del clima fred, els tibetans generalment preferien viure en habitacions més petites, i aquestes còmodes, altament decoratives, sovint recobrien les parets de la sala d'estar principal o del dormitori privat on el propietari els podia veure i gaudir-ne.

Aquestes còmodes estan muntades amb junta de mortalla i espiga, per la qual cosa es mantenen acoblades sense l'ús de claus ni cargols. És comú que aquest tipus de mobles tibetans estiguin pintats decorativament només a la part frontal, o almenys amb els dissenys dels laterals més simples. Segons el cas i el lloc on anessin a ser instal·lats podia ser que de vegades només un costat estigués decorat.

En lloc de girar sobre les frontisses adjuntes, les portes giren sobre clavilles rodones i, en general, hi ha un prestatge ubicat on es troben les portes superior i inferior, que divideix el gabinet en dos compartiments.

Probablement aquest és el tipus més útil de moble tibetà per a les llars occidentals actuals, ja que la majoria de les còmodes tibetanes s'aproximen a les dimensions i la funció d'una còmoda occidental. Tot i això, molt poques còmodes tenen calaixos, sent més comú el doble, triple o quàdruple joc de portes.

Taules Tibetanes

Hi ha una àmplia varietat de formes i mides de taules, tant a monestirs com a les cases dels tibetans més rics. Algunes taules tibetanes s'usaven simplement per servir menjar o te, mentre que d'altres tenien usos cerimonials i s'usaven per sostenir objectes rituals i per albergar l'altar privat de la família. 

També és a les taules on els talladors de fusta tibetans van poder mostrar les seves millors habilitats, ateses les elaboradíssimes talles que han arribat als nostres dies. Els dracs i altres animals de fantasia, el fullatge, la vinya (parra) i el bambú eren els motius de decoració més comuns. La majoria de vegades la talla també es pintava.

Hi ha una gran variació en les formes de les taules, més que en qualsevol altre tipus de mobiliari tibetà. Algunes taules es construeixen exactament de la mateixa manera que les còmodes i només la seva alçada, més baixa, les distingeix d'aquestes. Altres són lluminoses i airejades amb laterals i respatllers tallats amb perforacions. Algunes tenen potes de cabriola, mentre que altres tenen potes tan sòlides com les de qualsevol còmoda. 

Algunes taules tenen portes batents que amaguen un compartiment igual que les còmodes; algunes tenen calaixos de longitud completa que s'obren des del costat; altres estan obertes a la part posterior, i algunes taules no tenen res més que un simple prestatge.

Cofres, baguls i altres caixes d'emmagatzematge

Les caixes d'emmagatzematge, del tipus que fossin, estaven intricadament decorades i pintades a mà, i es trobaven generalment als monestirs. S'utilitzaven per a emmagatzemar manuscrits religiosos rars i valuosos, imatges pintades i escultures utilitzades només en celebracions especials, llums de mantega d'or i plata amb incrustacions de joies i peces i vestits utilitzats amb fins cerimonials. Sovint, aquests cofres eren encarregats i donats per un ric mecenes al monestir. Els baguls de cuir més petits s'utilitzaven com a baguls de viatge per a una família adinerada en moviment.

Juntament amb les taules, les caixes d'emmagatzematge cobertes es troben entre els primers exemples de mobles tibetans supervivents (que daten dels segles XVI, XVII i XVIII). Al segle XIX començaren a ser substituïdes per mobles amb portes, que proporcionaven un accés molt més fàcil al seu contingut. 

Algunes d'aquestes caixes eren pintades directament sobre la fusta bruta. D'altres es cobrien amb roba abans de pintar-se, i algunes es cobrien amb cuir abans d'aplicar la pintura. En algunes es feia servir el guix per fer les decoracions en relleu. Altres caixes s'acabaven amb cuir natural o tenyit, de vegades amb panells decoratius de brocat o de pell de colors. En la majoria dels casos, els cantons eren de ferro o llautó amb punta de fletxa i els suports laterals es clavaven a la caixa, tant per reforçar els costats com per proporcionar un element decoratiu addicional. Les tapes se subjectaven generalment amb frontisses d'anell de ferro.

La varietat de motius decoratius i la qualitat d'aquests no són tant bons a les caixes d'emmagatzematge com a les taules o les còmodes. Generalment, però no sempre, hi ha un medalló central que conté un, dos o tres dracs que sostenen una safata de gemmes. En aquest cas, la resta del moble a decorar s'emplenava amb un patró floral o tèxtil, estrictament simètric, i amb una vora exterior i un desplaçament de cantonada.

Altres tipus de mobles tibetans (Pegum, thorgum, choktse, altar)

Un pegum és una taula alta o còmoda baixa amb la variació que té un tauler o davantal festonejat. La seva funció específica és com a lloc per llegir les pàgines d'un llibre i, com a tal, té un lloc important tant al monestir com al santuari familiar. 

Els thorgums són armaris, generalment amb una o dues portes, que s'utilitzen per emmagatzemar thormes, ofrenes cerimonials fetes de mantega i tsampa, o altres ofrenes per propiciar les deïtats iracundes. Les portes generalment estan pintades amb il·lustracions tàntriques, una forma de decoració molt més solta que la que es troba a qualsevol altre tipus de mobles tibetans, i només s'obren una vegada a l'any.

Els choktse (o taules d'estudi o taules de lama) són les taules de fusta plegables i portàtils minuciosament tallades, polides i pintades amb colors brillants. En els dissenys tallats d'aquestes taules es poden trobar diversos motius del budisme tibetà, com ara cargols i nusos infinits. 

La construcció d'un choktse es preparava en diverses parts. Els dissenys que es posaven a la taula estaven tallats en fusta que majoritàriament era de cedre o noguera. Per altra banda, es preparaven uns marcs de fusta tallada. Finalment, aquests marcs i les talles s'acoblaven per obtenir el producte complet. S'utilitzava una tècnica similar per a fabricar productes com els altars, panells de fusta, mampares, etc. Aquestes taules es pleguen en una unitat plana i antigament estaven destinades a ser transportades d'un lloc a l'altre, ja sigui per monjos o per funcionaris del govern.

Els altars són bases d'exposició normalment amb un panell tallat i decorat posterior. S'usen principalment per a venerar deïtats i atorgar ofrenes. Poden existir des d'altars portàtils que caben en una butxaca, amb espai per a una sola figura petita, fins a altars que ocupin una sala sencera en un monestir, amb centenars d'estàtues, relíquies i objectes religiosos i fins i tot amb portes i calaixos d'emmagatzematge. Alhora, poden tenir acabats simples de pintura sobre fusta als models més petits i portàtils, o també excepcionals panells tallats i ricament ornamentats als més ostentosos altars dels grans monestirs.

ELS NOSTRES MOBLES TIBETANS

Tots els nostres mobles tibetans tenen dissenys tradicionals, rèpliques d'antics mobles originaris del Tibet i de les comunitats budistes que habiten la serralada de l'Himàlaia. 

Des de fa més de 15 anys, els nostres mobles tibetans provenen d'un taller dels afores de Katmandú a Nepal, on la major part dels treballadors són artistes i artesans que, compromesos amb la preservació i conservació de l'art tibetà a l'exili, i seguint els cànons de bellesa tradicionals del budisme, creen aquests mobles tan elegants i distingits.

Fabricats artesanalment amb fusta de pi, tot el procés es fa completament a mà, des del tall i la talla de la fusta fins a la decoració amb motius budistes. La tècnica pictòrica emprada és l'anomenada “policromia sobre tela a l'anvers”, un mètode original tibetà pel qual se sobreposa un llenç a la fusta massissa i s'aplica la pintura i el relleu a sobre. El resultat són mobles d'alta qualitat i amb un elevat nivell de detall.

Tenim a la venda diversos tipus de mobles tibetans: còmodes, calaixeres, baguls, taules de cafè, taules de lama, thorgums, etc. tant a la nostra botiga de Gràcia com a la nostra botiga online.

I si no trobes el moble que busques o estàs interessat en un moble a mida, contacta amb nosaltres i t'informarem.

Descobreix el nostre catàleg de mobles tibetans i dóna un toc exclusiu i exòtic a casa teva!